29/10/2006 JA S'ACABA EL MEU DIA...

Hui ha sigut el meu aniversari, i encara que estic lluny m'he sentit com a casa gràcies a les meues compis d'ací, son la canya!!

Encara que tot s'ha de dir...he trobat a faltar a la familia i la paelleta que ha fet ma mare com cada diumenge per a dinar,mmmm que bona!! No l'aprecies fins que estas sense probar-la durant un temps...jeje! Supose que als que esteu desperdigats per ixe Món també us deu passar no?

Gràcies a tots els que heu recordat felicitar-me en el meu 24 aniversari, mare meua ara que ho he escrit me n'he adonat de lo vella sóc...socorrrrrrrroooooooooo!! Ja no em queda tant per a que em retiren el carnet jove...jeje!! I als que no heu recordat aquesta data no passa res perquè sé que sou...UNS DESPISTATS!!!!!!!!!!!!!!

Nativi deixe en les teues mans la responsabilitat de bufar totes les veletes del pastís...després de tants anys fent-ho juntes...però no passa res si fa falta a Nadal repetim, vale?

PERSONATGES MÍTICS...

També comencem a conéixer els personatges més peculiars i alhora els més coneguts.

Per una part tenim a un andalús que la policia ja ha fitxat dos vegades. El coneixem només de vista, però es veu que quan beu el xic es torna un poc agressiu... L'altre dia de sobte llegim en un diari d'ací : " un erasmus espanyol arrestat per trencar la lluna de 7 cotxes i intentar entrar en una tenda a robar, després d'una festa en una residència". Jo me vaig quedar flipada, encara no duem ni un mes ací i un espanyolet ja estava fent de les seves per aquestes terres tranquiles...que farem, capullos hi ha en tots els llocs!!

Per una altra part està " El Mafias". Aquest si que viu a la meua resi, i pretén que nosaltres li paguem el seu erasmus, com si ens sobraren els diners!! Fa festes temàtiques en el seu pis, un dia la festa del semàfor, un altre dia la festa Wall Street... En unes olles fa sangria, aigua de València, mojitos i els ven. També fica música i tots a ballar!! Ah i si vols algo més també t'ho pot suministrar per això el nom que li hem posat, jeje!!

LES PRIMERES FESTES...

Poc a poc anem coneixent a la gent i fent grupets, per ara s'hem juntat més en dos andalusos i dos gallegs. Els andalusos ja vos podeu imaginar, uns caxondos que es passen tot el dia contant acudits, de fet moltes vegades ells són l'acudit!! I els gallegs també són molt simpàtics i m'encanta el seu accent!!

Cada dia de la setmana hi ha festa, dóna igual que siga dilluns que dissabte... Ací hi ha gent que no para ni un dia de la setmana. I aixó que jo creia que m'agradava la festa, pos ací me guanyen!! Normalment les festes són en les mateixes residències. La nostra és el centre neuràlgic de la festa, cada dia en un pis diferent i ara han obert una sala comú destinada per a les festes... el que faltava!! Clar que al dia següent mai saps el que pots trobar a l'obrir la porta del pis...bueno si molta merda! Menys mal que ens netegen...

Una altra residència mítica és la Hafnerriegel. És molt vella i corria el rumor que l'anaven a tirar, però té un baret on fan unes festes molt xulis. Sobretot pel preu de la beguda, 1 euro la cervesa de 0.5 l., una passada!! Vamos que ixes de casa amb 5 euros i pots agafar una monya...jeje!!

També hi ha una discoteca molt bonica que està dins de la montanya, s'anomena "Dom in Berg" q significa catedral en la montanya. És una passada per dins, està en uns túnels que van fer durant la Segona Guerra Mundial. És un poc cara per als xics, però a les xiques ens ix gratis, jeje!

PRIMERES IMPRESSIONS DE GRAZ

Ara ja se coneixem la ciutat prou bé, almenys els llocs on solem anar...

La primera impressió va ser molt bona, i continua siguent així. No és una ciutat molt gran, però té tot allò que pugues necessitar, per a mi és el tamany ideal!!

Té moltes zones verdes i un riu que creua la ciutat anomenat Mur. Les cases son baixetes i cadascuna d'un color diferent. Està plena de tranvies i de bicis.

No sé, té un encant especial!!

LES TRES MESQUEPERRES...

Ací vos presente formalment a Maria i Mach. Son les dos xiques que han vingut des de València amb mi. No ens coneixíem molt, però després d'haver estat pegades des de que vam arribar ja sabem les manies i virtuts de cada una!

Son les dos un poc frikis (espere que no s'enfaden ;-)), cadascuna en les seves coses...
A Maria li agrada molt el manga, els ordinadors... i és la que ens ha introduït en el món de les descàrregues per internet. Ara els nostres ordinadors tiren fum tot el dia baixant pel.licules, cançons... espere que die Polizei no vinga a per nosaltres!!
I Mach és fan d'IKEA, des de que hem vingut ja hem anat 2 vegades i d'ací poc toca la tercera visita, que ja té el mono i es torna un poc agressiva, jeje!! Però que mona ens està quedant l'habitació!!

Ens cuinem les tres juntes, i gràcies a Maria estem aprenent a fer alguna que altra coseta. Perquè si fora per Mach i per mi dels congelats no passaríem!!

Si veniu de visita ja voreu com son molt simpàtiques!!

LA RESIDÈNCIA


Finalment arribarem a la residència i complint els pronòstics no estava acabada del tot. La cuina del meu top (pis) era provisional, però almenys l'habitació estava acabada, a falta dels últims detalls insignificants.

Això si, ara que està acabada vos puc dir que és una passada. Tenim tots els luxes que vos pugueu imaginar. Tele en l'habitació, rentaplats, forn, microones, cafetera... i el millor de tot és que ens netegen una vegada a la setmana la casa, fins i tot l'habitació!!

El porter és una risa, parla un alemà molt tancat i costa prou entendre'l, però ja ens estem acostumant...poc a poc!

Jo visc en el top amb 5 xiques més de la República Txeca, França, Croacia, Finlandia i Noruega. He tingut molta sort perquè son totes molt simpàtiques. En la que més relació tinc és amb la txeca, que també s'anomena Teresa, perquè fem tàndems. Ella m'ensenya alemà a mi i jo castellà a ella.

EL VIATGE

El viatge se me va fer un poc duret. Primer de pensar el temps que tardaria en tornar a vore a la gent que normalment m'envolta, com son la familia, els amics, la meua gosseta Tareta... i després per les hores que em quedaven per davant abans d'arribar al destí final, Graz.

Vam haver d'agafar dos vols amb Ryanair València-London i London-Graz. No és l'única opció però si la més barata ;-) Menys mal que estava en bona companyia, Maria i Mach, que son les dos amigues de valència que estan ací amb mí. Elles no van poder pegar ull en tota la nit, però ja sabeu que jo això de dormir en qualsevol lloc no és problema!! Ja estic entrenada dormint en llocs molt pitjors, com per exemple un caixer de Girona...

Quan ja haviem superat això de l'espera faltava per arribar l'exhastiu control que ens feren per viatjar cap a Graz. Ens obriren l'equipatge de mà i controlaren tot el que duem, fins i tot a Mach l'obriren els entrepans. Ens feren llevar les sabates, ens buscaren entre el cabell per si duem algo amagat... coses molt estranyes!!

Menys mal que després de totes estes peripècies a l'aeroport de Graz ens esperava Markus, el xic que estava l'any passat a València d'erasmus,amb la seua furgoneta per a dur-nos cap a la resi. Estàvem nervioses perque no sabíem el que ens esperava allí, ja que ens havien arribat rumors que la resi no estava acabada i que igual ens tocava picar a nosaltres...