VIATGE DE DESPEDIDA DE MARIA I MEU...SNIFF, SNIFF!!

DESTÍ FINAL: SARAJEVO+MOSTAR+DUBROVNIK!!

Ara que ja fa un mes que ja estic a València m'he decidit a acabar aquest bloc que quan es va crear ja tenia data de caducitat, la meua tornada a València.

Aquest viatge va ser programat pel cervell de viatges de Graz, o siga Mach. Sempre l'ajudàvem Maria i jo però en aquest cas nosaltres estàvem molt enfeinades finalitzant el nostre projecte, encara que ella sola se les apanya molt bé. Veritat Mach??

En acabar la nostra presentació del projecte i fer trasllat de trastos de l'habitació de la hafne, el mateix dijous per la vesprada eixírem cap a Sarajevo. Per davant ens quedaven 10 hores de viatge abans d'arribar, però amb il.lusió i son el trajecte no es feu molt llarg...

A les 7 de la matinada arribàvem a Sarajevo i allí ens estava esperant una yonki per dur-nos a l'hostal. L'hostal estava a l'altura de la yonki, i tots els altres treballadors eren per l'estil...però gràcies a açò ena vam poder riure molt recordant-ho...el millor de tot va ser la pillada del guia d'una excursió que vam fer amb una guiri fent guarreries en el bany de l'hostal, el servei més guarro que havia vist mai en ma vida...no m'ho vull ni imaginar, aaaaghh!!

Passant a la part cultural del viatge he de dir que Sarajevo és preciosa. El centre està tot reconstruit però han tingut molt de gust al fer-lo. La guerra només és visible amb la metralla que hi ha a alguns edificis. I me va donar la sensació que poc a poc el turisme s'anima a viatjar fins aquesta ciutat.

Al dia següent ben de matí cap a l'estació d'autobusos per agafar el bus cap a Dubrovnik ( Costa de Croàcia, Mar Adriàtic), després de 5 o 6 horetes més arribàrem. Al baixar, com no, també estaven esperant-nos. El millor de tot és que ni haviem avisat de a quina hora arribàvem...impressionant! Va ser baixar del bus i dir-me un home: Teresa? i jo flipant... Com havia fet jo la reserva preguntava per mi. Vam tenir molta sort en l'hostal aquest, estàvem al centre de la ciutat, al costat del casc antic i en una casa de 4 habitacions, tot molt bonic i amb unes vistes a la mar molt xuxulis (sobretot quan fa 1/2 any que no l'has vist...). En unes horetes vam passar d'una merda d'hostal a un altre molt pijo, però els 2 tenien encant no? jejeje!!

La ciutat una passada, recomane a la gent que s'anime a viatjar per estos països pq a mi m'han sorprés moolt! El casc antic està amurallat i pots recorrer la muralla mentre observes acantilats molt bonics. Ara voreu fotos, no és el mateix però algo és algo ;-)

Després de relaxar-nos a la platja, vam tornar cap a Bosnia. Ens faltava per vore Mostar, la ciutat més afectada per tot el tema de la guerra i on encara hui en dia és molt visible l'efecte que va tenir sobre aquesta ciutat, plena d'edificis derruits, encara amb ajuda internacional... La zona del pont molt bonica... això sí, el kebap de Bosnia no em va agradar molt, però el café si!

De Mostar una altra vegada cap a Sarajevo pq al dia següent havíem d'agafar el bus cap a Graz. Nosaltres encara no ho sabiem però el millor del viatge estava per arribar... vam sofrir la mafia bosnia en la pròpia pell, jeje! Jo ara me ric, però en aquell moment estava cagada. Ens van timar a l'estació de Sarajevo fent-nos pagar una reserva que ja haviem pagat, però sino no ens deixaven passar de cap de les maneres... però això no va ser res comparat amb el conductor del bus...ens va tindre atemorits tot el viatge!! Només arribar ens va demanar més diners per deixar la maleta i el vam fer raonar, però l'unic que aconseguírem és que es cabrejara i ens fera la punyeta tot el viatge...una odisea!! A més l'anada es va fer curta, però la tornada de 12 hores i de dia...per a morir-se!! menys mal que els paisatges de la Bosnia profunda són flipants, encara que les carreteretes són fatals...

Els integrants de l'expedició Bosnia+Croàcia: Rafa, Maria, Mach, Isa, Laura, Nacho, Giulia i jo.

En definitiva, l'últim viatge i el millor encara que vaig trobar en falta a companys d'altres aventures com Luis Sevilla, Luis Valladolid, Jose, Maria Vigo...

PRESENTACIÓ PROJECTE 29.03.2007

Després d'haver treballat molt dur durant aquest mes, el dijous a les 9 del matí haviem de fer la presentació Maria i jo del nostre projecte, quins nervis vam passar!! Damunt mentre ho feiem el senyor Rafa ho estava grabant amb càmera...voliem matar-lo. Durà uns 30 min i després d'haver-nos fet l'Akademische Applause (pegar cops a la taula tots alhora) van obrir una botella de vi. Ja et veus a Maria i a mi en la copa més gran que hi havia, perque segons el catedràtic era el nostre dia, a les 9 del mati sense res al cos digerint aquell vi quan precisament no és el que més m'agrada...però s'havia de quedar bé, jeje!

El títol del projecte és Study of thermal behaviour of a conventional ballscrew and a high tech ballscrew. A que mola?jeje! I no sabeu les ganes que tenia d'acabar-lo...pq no és que m'he matat però aquest últim mes ha sigut mes estressant...ja sabeu que jo sempre m'ho deixe tot per a última hora!

Des d'ací done les gràcies a tots els qui m'han ajudat a fer el projecte, sobretot a Marieta, la meua compi de projecte i a Rafa el compi de despatx que feien el treball més entretingut. Jooooo quines rises hem passat parlant dels tutors Inyigo, Tortilla, Chichi... Vos trobaré a faltar!

MELK ABBEY I CAMP DE CONCENTRACIÓ MAUTHAUSEN 17.03.2007 Per seguir aprofitant les ofertes de tren, aquest cap de setmana tocava a una abadia primer i després al camp de concentració de Mauthausen. Aquest és on més espanyols va haver i van morir. És una visita interessant, però un poc durilla. Vore totes les instal.lacions tal qual estaven en aquella època...se't posa la carn de gallina! Els que heu estat alguna vegada en un camp de concentració entendreu el que vull explicar, però val la pena voreu perquè també s'apren molt. Dels errors de l'història també s'apren... Com no ens tornà a ploure i a fer mal temps, com és costum quan volem fer un viatget. Vam haver de caminar 5 km des de l'estació de tren fins el camp de concentració i amb un freeed... Però la veritat és que on més temps vam passar va ser al tren, 5 hores per anar i unes altres 5 per tornar. No cregueu, es van fer curtes...a l'anada dormint i a la tornada jugant a les pel.lícules. No sabia que un joc podia donar tant de sí! Ens riguérem moolt i ho passàrem d'allò més bé veient a Rafa fer la tortuga, el kit kat, a Jose amb gran hermano...moments que espere recordar quan estiga trista per arrancar-me un somriure! Ja comence a estar melancòlica pensant que en 15 dies deixe estes terres i a tota la gent que he conegut ací, i que ara sense dubte són amics!! Però abans m'espera la presentaciò del projecte i el viatget de despedida a Sarajevo, Mostar i Dubrovnik...no està mal!!

HALLSTATT, UN POBLE AMB ENCANT! 10.03.2007

Aprofitant una oferta de l' ÖBB (com renfe però ací) decidírem anar el dissabte a un poblet que està a 3 horetes d'ací. L'oferta és durant tot el mes de març i pots viatjar tot el dissabte a qualsevol lloc d'Àustria per 11 euros agafant tots els trens que vulgues, un xollo considerant que es transport ací és caríssim!

Així que este dissabte després d'haver sortit fins les tantes el divendres, agafàrem el tren a les 8 i mitja del matí. Anàrem Mach, Luis, Rafa i jo. El show va començar prontet pq Rafa no tenia la Vorteilscard (una targeta necessària per a poder agafar l'oferta), sino que li l'havien deixada prestada amb la foto de l'altre, clar... i no es pareixia en res! Així que quan va vindre el revisor es va fer el dormit. Jo li vaig ensenyar els bitllets de tots, però el revisor volia vore les targetes... mai m'havien mirat tant a fons la foto... en eixe moment vaig pensar que l'havem cagat!! Però no el va despertar i tot i li va fer traure la targeta, tots acollonats però no sé ni com va creure que es pareixien. Uff! prova superada!!!

Arribàrem al poblet i a pesar de la pluja ens va agradar moltíssim, era molt menudet però una passada. Davant un llac i darrere unes montanyes altíssimes feien que el paissatge fora preciós! Vaig vore postals i quan neva encara és més bonic...

Dinàrem per allí i després tornàrem amb el tren a caseta, després de 3 horetes ja estàvem a Graz!!

Mach, moltes gràcies per ser tant eficient a l'hora de mirar els horaris de tren i organitzar els viatgets...ànim amb Sarajevo, tasca complicada!!

LA MEUA FAMÍLIA ESTÀ COM UNA XOTA...M'ENCANTA!!

Açò que dic té una explicació....

Els meus pares i la meua germana tenien pensat vindre a vore'm per a Pasqua, però vaig mirar els vols i tal però no es decidien. Fins que li vaig manar un mail a la meua germana en totes les opcions i una d'elles era venir a buscar-me en cotxe, adivineu quina van triar?? jeje, sí eixa!!

Entre els preus del vols que estaven pels nuvols i la por que li té ma mare als avions, van decidir agafar el cotxe i vindre en busca de la seva filleta menuda!! Per a mi genial perquè en tots els trastos que he acumulat ací si no venien no sé que haguera fet...supose que manar kilos i kilos per correu!!

Està tot un poc en l'aire, però vindran a Graz a recollir-me i d'ací anirem a vore Viena, Budapest i Praga. Jo ja les he vist totes però són tan boniques que no m'importa tornar a vore-les, i ja que venen fins ací s'ho mereixen!!

El millor de tot, és que possiblement vinga la meua gosseta Tara!! És que és tan velleta que si no nes té al costat s'anyora...així que ja tenim el cotxe ple, jeje!!

Ja tinc moltes ganetes de vore-vos, us estime mooolt family!!

PRAGA I LES VA KE XUTE 22.02-27.02.2007

Després de 8 hores en el compartiment de fumadors (per equivocació) del tren cap a Praga vaig aconseguir arribar a la capital de la República Txeca. Allí mateix, a l'estació, vingueren a buscar-me les meues amigues del poble. Me va fer molta il.lu vore-les a totes pq des de cap d'any que no ens reuniem! A més menys mal q van vindre pq hi havia cada pinta per eixa estació...flipant!

El primer dia ja vam baixar a fer-se cervesetes al pub de baix dels apartaments (que per cert estaven molt cèntrics), vam flipar en els preus, una cervesa de 1/2 l. valia algo més de 30 cèntims o així. En relació a açò la resta de coses tb eren prou barates, el menjar, els souvenirs...

Divendres a fer turisme per Praga, tocava el centre històric i és una passada. A pesar de ser 12 ens vam organitzar molt bé i al final ens va donar temps a voreu tot amb tranquilitat, i això que quan un tenia fam l'altre volia ánar al servei...jeje! Per la nit vam començar amb força i la nit prometia fins que a una li robaren el bolso i ja ens vam apalancar...així que si aneu a Praga cuidadet en els bolsos!

Dissabte més turisme pels voltants del castell, el loreto, pont de karlos... i anàrem a comprar les entrades per a l'òpera de Carmen que coincidia que la feien eixe mateix dissabte. L'entrada baratíssima i encara que no enteniem res de res perquè estava subtitulada en txec va valdre la pena, la música era una passada! La meua cosineta Carmen es va emocionar i tot... Després de 3h. d'òpera arribada als apartaments per a sopar, canviar-se i de marxuqui a una disco que ens havien aconsellat: CROSS. Personalment a mi em va agradar molt l'ambient, la música, la decoració, els preus...si aneu no vos l'heu de perdre! Marieta, Emi, Carmen i jo vam aguantar com unes campiones, ens gitàvem sobre les 7 i a les 11 ja estàvem en peu!

Diumenge tocava vore el castell amb un poc de resaqueta, però res que un ibuprofeno no puga curar...jeje! Molt bonic tot: la catedral de San Vito, carrer daurat... per a voreu en temps! Després volteta amb un vaixell molt pijo, on ens explicaren coses de la ciutat (encara que tampoc férem molt de cas) i compres de regalets per a la família. Per acabar el dia anàrem a Ufleku, és un bar molt conegut on fabriquen la seua pròpia cervesa, molt bona però ens va ixir un poc caret la broma!

Dilluns Vycehrrad (no tinc ni idea de com s'escriu), va valdre la pena només per les vistes de la ciutat i la vesprada dedicada a compres. Com jo no tenia res q comprar ni diners que gastar anàrem en busca d'un pastís que Maria m'havia recomanat: Medovnik! Marta, Gloria i jo ens vam posar les botes...mmmmmmm...
Per la nit de xarreta al pis fins a altes hores de la matinada, i això que havia d'estar en peu a les 5 del matí per agafar el tren! Gloria, Jorge, Marta i Carmen m'acompanyaren a agafar el tren i una vegada dalt vaig dormir les 8 hores que durava el trajecte, esta vegada sí que se me va fer surt...jeje!
Un viatge molt xuxuxuli!! Espere que ho passareu tots tan bé com jo!!

DESPEDIDES+STAMMTISCH+KARAOKE+DISFRESSES 13-16.02.2007 Com era d'esperar el febrer ja està ací, i amb ell les primeres despedides...quina peneta!! El passat dimarts tocava Stammtisch (regular's table), així que com la gent per ací està molt desocupada (ja que tenen 3 setmanes de vacances) tocava anar a beure un parell de cervesetes i xarrar un poquet, com sempre. Però aquesta vegada algo era diferent, ja ens acomiadàvem de Xufo! Supose que ja haurà arribat a caseta pq se n'anava amb tren i primer passava per Zurich i Paris... Dimecres Karaoke al Three Monkeys i despedida de Criiis!! La nit comencà en un soparet de xiques a casa d'Ana amb aigua de València feta per nosaltres, a la gent els va agradar molt encara que no sé si en voldràn una altra vegada, ja que xampany 2€+vodka Novgorod = ressaca... Finalment acàbarem totes damunt de l'escenari cantant Maria de Ricky Martin (q conste que voliem cantar Wonderwall d'Oasis però ens la van pillar). Segons els espectadors només se sentia a Maria Vigo dient GUARRA pel micròfon, una risa de nit!! I com diu Maria Vigo no te preocupes Cris que aqui no queda nadaa, que tia...i nosaltres que som?? Però no hi ha res millor que anar-se'n a Cuba 10 dies per oblidar-se de Graz, no Cris? Gute Reise und bis bald!! Mach te copie este tros del blog q em fa molta gràcia... Joooo q pena da, nuestra Cris ha vuelto a casita...pero bueno la cena-karaoke de despedida estuvo genial!!!!x fin una noxe a ferro... jejeje aunq no consiguieron q cris, papa noel y el reno estuvieran betrunken, pin y pon no defraudaron y la mary no paro de gritar guarra en el karaoke, aunq ahora diga q no se acuerda...jejeje Papa Noel i Reno = Maria i Mach Pin i Pon= Ana Sevilla i Teresa, o siga jo. Carnaval, carnaval, carnaval te quierooo... Dijous carnestoltes en la Hafne i a que no sabeu de que me vaig disfressar?? Sí, de MIMO!!! No hi havia molta gent però nosaltres igual ho passàrem genial!